Mòdul 3: Comunicació interna, comunicació externa i revelació pública

1. Conceptes Fonamentals i Marc General

El tema d’aquest vídeo és comunicació interna, comunicació externa i revelació pública. En acabar, heu de poder explicar les diferències entre les vies de comunicació i les seves condicions. Connectarem la informació disponible, el criteri que guia la decisió i l’actuació que s’ha de registrar. Seguiu el cas i compareu la vostra resposta amb la proposta. El règim nacional té un àmbit i unes condicions propis. Una organització pot admetre una gamma més àmplia de preocupacions d’acord amb la seva política, però això no significa que totes rebin automàticament la mateixa protecció jurídica. L’avaluació distingeix la recepció d’informació, el seu seguiment i el respecte dels drets de les persones.

La comunicació interna s’adreça al canal de l’organització. La comunicació externa s’adreça a l’autoritat competent. La revelació pública posa la informació a disposició del públic i està sotmesa a condicions addicionals. Els països no adopten tots la mateixa relació entre les vies interna i externa. Avalueu el destinatari, les condicions nacionals i el risc concret, sense pressuposar protecció automàtica per a una publicació a les xarxes socials.

Apliqueu la regla següent: L’Autoridad Independiente de Protección del Informante, A.A.I., i les autoritats de les comunitats autònomes actuen dins les seves competències materials i territorials. La comunicació externa directa és possible. Una autoritat autonòmica no és substituïda automàticament per l’autoritat estatal.

2. Aplicació Pràctica i Regulació Nacional

Identifiqueu l’objectiu, els riscos i l’autoritat competent. Consulteu les condicions nacionals abans d’explicar l’elecció de la via. Un canal allotjat per un proveïdor tecnològic pot continuar sent intern. La distinció depèn de qui rep les comunicacions i pren les decisions, no d’on s’allotja el canal. La revelació pública exigeix una avaluació pròpia, encara que la comunicació externa hauria estat admissible. Abans de continuar, convertiu aquest procediment en una seqüència que podríeu explicar a un company. Identifiqueu la primera comprovació, l’actuació que depèn del resultat i el registre que permet reconstruir la decisió. Seguiu la seqüència en pantalla i identifiqueu el punt on un error canviaria el resultat.

Una treballadora té motius raonables per témer represàlies si informa internament. Vol adreçar-se a l’autoritat competent. Un altre treballador vol publicar documents a les xarxes socials perquè considera que el procés és massa lent. Aquestes vies requereixen avaluacions separades; la segona decisió no es deriva automàticament de la primera. Ara llegiu el cas amb atenció. Separeu els fets establerts de la informació que encara necessitaríeu confirmar. No afegiu motius ni esdeveniments que no s’hagin descrit. Aquesta distinció és important per triar una resposta proporcionada a la informació disponible.

3. Cas Pràctic i Criteris Clau

L’exercici és el següent: L’allotjament per part d’un proveïdor tecnològic converteix automàticament una plataforma en un canal extern d’informació? Trieu una resposta i escriviu una frase per explicar-la. Durant la pausa, compareu la vostra elecció amb els criteris que acabem de considerar. Penseu també en el material que conservaríeu per explicar la decisió més endavant.

No. Pot continuar sent el canal intern de l’organització. La comunicació externa s’adreça a una autoritat legalment competent. La revelació pública és una tercera via amb requisits propis, que s’han d’avaluar per separat.

Un error que cal evitar és: ensenyar una seqüència obligatòria sense excepcions des de la comunicació interna fins a l’externa i la revelació pública.

Ara apliqueu la regla nacional a una segona decisió. Una pàgina d’assessorament es presenta com a única destinació de qualsevol comunicació. Quina comprovació falta?

Cal confirmar les competències i la funció del destinatari. L’assessorament, la recepció externa, la investigació i la protecció poden correspondre a òrgans diferents. Comproveu també les condicions nacionals de la via seleccionada. La informació a les persones usuàries ha d’ajudar a trobar el procediment correcte sense exigir passos que no existeixen a la llei.

Recordeu aquestes tres idees. Primera: El destinatari determina el tipus de canal. Segona: La comunicació externa directa està sotmesa a condicions. Tercera: La revelació pública té requisits propis.

Per aplicar aquest aprenentatge, recupereu el procediment utilitzat a la vostra organització o considereu com el crearíeu. Identifiqueu una diferència entre aquest procediment i el cas que acabem de resoldre. Anoteu el canvi que proposaríeu i la informació necessària per justificar-lo. Podeu completar aquesta tasca breu al material de suport que acompanya el vídeo.

El resultat esperat d’aquesta unitat és la capacitat de explicar les diferències entre les vies de comunicació i les seves condicions. Reviseu la resposta explicada sempre que tingueu dubtes i conserveu el resum per fonamentar una decisió futura.

A la fitxa de treball, connecteu la vostra proposta amb la regla nacional d’aquest vídeo. Identifiqueu el document o el camp de la plataforma que caldria canviar i qui hauria d’aprovar el canvi. Si concloeu que és una bona pràctica, expliqueu el risc que preteneu reduir. Si concloeu que hi ha un deure legal, registreu-ne la font i l’àmbit.