1. Conceptes Fonamentals i Marc General

Avui aprendrem a assignar permisos proporcionats a les funcions del canal de denúncies. Al llarg del vídeo, considereu la diferència entre conèixer una regla i aplicar-la a una decisió. Treballarem un exemple, identificarem una possible fallada i elaborarem una resposta utilitzable al treball. Les demostracions d’aquest curs utilitzen una plataforma genèrica i dades fictícies. Els noms dels camps depenen del producte triat. L’objectiu és entendre quins ajustos cal buscar i com verificar-ne el resultat, mantenint separats els drets d’administració tècnica de l’accés al contingut dels expedients.

Un permís ha de respondre a una necessitat de treball. Llegir, assignar, comunicar-se, exportar, tancar i administrar són accions diferents. El principi de privilegi mínim consisteix a concedir només l’accés necessari. Els comptes individuals identifiquen qui ha actuat. Els comptes compartits debiliten la rendició de comptes i compliquen la revocació quan algú canvia de funció.

Apliqueu la regla següent: El sistema inclou governança, una política, una persona responsable i un procediment, a més del programari. La Recomanació 1/2026 de l’AIPI ajuda les organitzacions a preparar-lo. La matriu de riscos i la formació d’aquests cursos han de reflectir les obligacions realment aplicables a l’entitat.

2. Aplicació Pràctica i Regulació Nacional

Definiu els rols abans de crear les persones usuàries. Vinculeu cada rol amb les accions permeses i els casos accessibles. Activeu una autenticació adequada quan estigui disponible i proveu tant una acció permesa com una de prohibida. Documenteu les aprovacions. Planifiqueu revisions periòdiques, suplències temporals i revocacions. El suport tècnic no ha de conservar un accés permanent al contingut sense una necessitat justificada. Abans de continuar, convertiu aquest procediment en una seqüència que podríeu explicar a un company. Identifiqueu la primera comprovació, l’actuació que depèn del resultat i el registre que permet reconstruir la decisió. Seguiu la seqüència en pantalla i identifiqueu el punt on un error canviaria el resultat.

A la demostració, un usuari de suport pot exportar tots els adjunts, encara que la seva funció només hauria d’afectar les credencials. L’equip retira el permís sobre el contingut i comprova que la funció tècnica continua funcionant. Una prova negativa confirma que l’accés indegut ara queda bloquejat. Ara llegiu el cas amb atenció. Separeu els fets establerts de la informació que encara necessitaríeu confirmar. No afegiu motius ni esdeveniments que no s’hagin descrit. Aquesta distinció és important per triar una resposta proporcionada a la informació disponible.

3. Cas Pràctic i Criteris Clau

L’exercici és el següent: Per què s’ha de provar una acció que la persona usuària no està autoritzada a executar? Trieu una resposta i escriviu una frase per explicar-la. Durant la pausa, compareu la vostra elecció amb els criteris que acabem de considerar. Penseu també en el material que conservaríeu per explicar la decisió més endavant.

Perquè la verificació ha de confirmar tant l’accés necessari com el bloqueig de l’accés indegut. Un rol que permet treballar pot continuar concedint facultats excessives que no són evidents en l’ús ordinari.

Un error que cal evitar és: copiar els permisos d’un administrador per resoldre ràpidament una petició d’accés.

Ara apliqueu la regla nacional a una segona decisió. L’equip presenta tots els instruments d’integritat com a obligatoris a tots els països. Com s’ha de revisar el missatge?

Distingiu el que realment exigeix la legislació nacional, les condicions perquè s’apliqui a l’entitat i les bones pràctiques proposades. La regla específica que s’acaba d’examinar ha d’aparèixer al procediment corresponent. Cada deure necessita una font; cada opció de gestió necessita una finalitat, una persona responsable i proves d’execució.

Recordeu aquestes tres idees. Primera: Utilitzeu comptes individuals. Segona: Separeu les accions de la visibilitat. Tercera: Proveu l’accés permès i el prohibit.

Per aplicar aquest aprenentatge, recupereu el procediment utilitzat a la vostra organització o considereu com el crearíeu. Identifiqueu una diferència entre aquest procediment i el cas que acabem de resoldre. Anoteu el canvi que proposaríeu i la informació necessària per justificar-lo. Podeu completar aquesta tasca breu al material de suport que acompanya el vídeo.

El resultat esperat d’aquesta unitat és la capacitat de assignar permisos proporcionats a les funcions del canal de denúncies. Reviseu la resposta explicada sempre que tingueu dubtes i conserveu el resum per fonamentar una decisió futura.

A la fitxa de treball, connecteu la vostra proposta amb la regla nacional d’aquest vídeo. Identifiqueu el document o el camp de la plataforma que caldria canviar i qui hauria d’aprovar el canvi. Si concloeu que és una bona pràctica, expliqueu el risc que preteneu reduir. Si concloeu que hi ha un deure legal, registreu-ne la font i l’àmbit.

Marc Jurídic Nacional: Ley 2/2023, de 20 de febrero, en transposició de la Directiva (UE) 2019/1937 relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió.